Fa més de 10 anys que em vaig iniciar al món dels contes. Des de llavors ha plogut molt, tot i així, continuo explicant, gaudint i descobrint les meravelles que comporta narrar.
M’he especialitzat en contes per a infants: explico contes d’arreu, populars i il·lustrats. Tot i que, també narro per públic adult, amb l’espectacle Històries Quotidianes i incorrectes.
He narrat a biblioteques, escoles, teatres i carrers de molts pobles de Girona i Catalunya.
He estudiat interpretació al Galliner, al Col·legi del teatre i als estudis de la Txiki Berraondo. I he ampliat la meva formació amb estudis d’altres disciplines i cursos de reciclatge teatral.
He format part de les companyies teatrals: Inquiet teatre, Cia Frogg, Cia La flor roja, Teatre Blau… De l’any 2002 a 2003, vaig treballar a Tv3, a la sèrie “El cor de la Ciutat”, fent el personatge d’Emili. També vaig participar a Plats bruts i en alguns curtmetratges, com el de la directora Dögg Mósesdóttir “Tiempo de mente”. Al Teatre Nacional de Catalunya, vaig participar a “Aigües encantades”. I vaig fer alguns cameos en pel·lícules, com la de “El perfum”, amb la Fura dels Baus.
He estudiat Educació Infantil i he realitzat el Postgrau en pedagogia teatral a l’institut del teatre, Vic. Actualment estic estudiant un Postgrau en Intel·ligència Emocional.
Realitzo tallers de teatre i contes a ajuntaments i escoles, Assessorament de teatre a escoles. I de l’any 2007 al 2016, he estat professor a l’escola de lleure Galligants.
De l’any 2007 al 2015, he dirigit el grup de Teatre Social, de Maçanet de la Selva. I durant aquests anys hem realitzant projectes de creació pròpia, però també ens hem aventurat a posar en escena textos de Shakespeare, Molière…
Després de 40 anys, al 2013, vam tornar a reempendre Els pastorets, a Maçanet.
De molt joveneta la vida em va portar, contra pronòstic i per atzar, a treballar als departaments d’administració i logística d’un parell d’empreses, on vaig tenir la sort de formar-me professionalment en el camp de l’administració i també de créixer personalment. Durant aquest període, que va durar una mica més de 20 anys, vaig desenvolupar un sisè sentit que els meus companys de feina sempre han definit com facilitat per la resolució de “marrons”, ja que a part de les funcions de facturació, comptabilitat, gestió bancària, logística, etc. El que realment em motiva i dona valor a la meva feina es la meva capacitat per trobar solucions imaginatives i creatives als conflictes que sorgeixen al dia a dia.
M’agrada fer malabars amb les agendes i els recursos, adaptar-me a les situacions, buscar solucions i sobretot, trobar-les!
Sempre m’ha agradat remenar, transformar materials i donar una segona vida a trastos que a primera vista acabarien a la deixalleria. El que va començar com a entreteniment va agafar volada al col·laborar amb algunes entitats fent escenografies i attrezzo, fins arribar al punt de convertir-ho en manualitats per fer amb els menuts de casa, i després, amb els d’arreu.
Quan vaig decidir deixar la feina de despatx, vaig agafar-me un temps de reflexió per decidir quin camí havia d’agafar la meva vida professional. Els naixements de les meves filles m’havien despertat el que semblava un record adormit, la meva gran inquietud, la que sempre hi havia sigut però que la vida, segurament per alguna bona raó, s’havia encarregat que encara no dugués a terme: treballar amb nens i el seu acompanyament emocional.
Vaig tenir la possibilitat de treballar durant dos cursos com a monitora de menjador en una escola considerada centre d’alta complexitat. Això va servir per reafirmar el meu desig, per adonar-me de com m’agrada treballar i acompanyar infants. Durant aquest temps em vaig treure el títol de monitora de lleure, i vaig fer un curs d’educació emocional en entorns educatius amb la fundació Pere Tarrés. Actualment m’estic formant en detecció de Bullyng en entorns educatius, en atenció a la diversitat (dislèxia) i també en resolució de conflictes. Properament començaré la formació en Teràpia Gestalt Infantil a l’escola Gestalt de Catalunya.
M’agrada fer varies coses alhora i tenir projectes propis. GRA DE SORRA es el vèrtex on convergeixen totes les “Glòries”: l’ administrativa, la financera, la creativa, l’educadora… I unes quantes més que sempre m’acompanyen!!
